Visita al Pantà de Susqueda

Dintre del desenvolupament del 14è Simposi sobre Morfodinàmica Fluvial, Costanera i Estuaria, RCEM2025 que es va desenvolupar a Barcelona, a l'escola de Camins de la UPC de l'1 al 5 de setembre de 2025 (enllaç a la web del RCEM2025), es va programar una visita tècnica a la presa del pantà de Susqueda amb els participants en el simpòsium.

La presa de Susqueda és un exemple remarcable d'enginyeria civil i hidràulica, tant per la seva eficiència estructural com per l'elegància arquitectònica. Construïda entre 1963 i 1968, al curs alt del riu Ter (Catalunya), la presa de Susqueda és una presa d'arc de formigó de doble curvatura, dissenyada per optimitzar la transferència de càrrega als seus estreps, aprofitant al màxim la morfologia de la vall estreta (Figura 1). La presa té 135 metres d'alçada, amb una longitud de coronació de 360 ​​metres, formant un embassament amb més de 230 hm³ de capacitat total. Forma part d'un sistema en cascada juntament amb les preses de Sau i Pasteral, que proporciona serveis essencials com la regulació del cabal, el subministrament urbà d'aigua (especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona) i la generació d'energia hidroelèctrica mitjançant una planta de 24 MW.

Des d'una perspectiva hidràulica, Susqueda juga un paper clau en l'atenuació d'inundacions i la regulació del règim fluvial a la conca baixa del Ter. Tanmateix, com passa amb moltes grans preses, la captura de sediments continua sent un repte a llarg termini. La reducció del transport de sediments aigües avall té impactes morfològics i ecològics, que són especialment rellevants per als enginyers civils i ambientals.

El que diferencia Susqueda no és només la seva excel·lència funcional, sinó també el seu caràcter arquitectònic, un llegat del seu dissenyador, l'enginyer Luis Rebollo. Els estreps i les estructures de galeria interna mostren formes de formigó expressives, incloent-hi columnes en forma d'hiperboloide a la sala d'inspecció interna (Figura 2). Aquests elements escultòrics no són merament estètics, sinó que proporcionen claredat estructural i ritme espacial, reflectint una època en què l'enginyeria i l'arquitectura estaven estretament alineades.

La vista aigües avall de la presa revela la dramàtica superfície còncava, amb fluxos en jet que emergeixen de les sortides inferiors. A l'interior, la interacció de la llum i la geometria dins de la galeria de columnes hiperbòliques evoca tant precisió com bellesa en el disseny estructural. La presa de Susqueda no és només una referència tècnica per a l'enginyeria de preses, sinó també una icona cultural i arquitectònica. Per als enginyers civils interessats en els sistemes fluvials, representa un cas en què la funcionalitat hidràulica, la innovació estructural i la visió arquitectònica convergeixen en una sola infraestructura. En una era cada cop més preocupada per la sostenibilitat, ofereix informació valuosa sobre com les obres d'enginyeria poden combinar rendiment, durabilitat i identitat.