Proyectos de Cooperación para el Desarrollo

Participants

Enfortiment de capacitats agroproductives de comunitats rurals a Capinota, Bolivia. (2019-2021 I007).

Context del projecte

Capinota és una província en desenvolupament del departament de Cochabamba que compta amb una població de 20.000 habitants que, principalment, es dediquen al sector primari, utilitzant el riu Arque com a font de captació.
En els darrers anys, els efectes del canvi climàtic han generat un canvi important en les vides dels capinotenys, és a dir, sequeres prolongades, manca d'aigua, cultius danyats i molta desesperació.
A més, la manca de revestiment en alguns canals secundaris provoca, aigües avall, manca prematura d'aigua quan l'aigua disponible ja és poca i inundacions en períodes de pluja.

Objectius

• Aclarir el problema a resoldre
• Enfortir les capacitats agroproductives de la comunitat

Què s'ha fet?

Al gener del 2022 hem anat a Capinota per identificar el projecte i tenir un primer contacte amb la comunitat capinotenya.
Hem dut a terme unes activitats fonamentals que permetran donar solucions eficients i viables a la comunitat de Capinota.
El més important ha estat tenir diverses reunions amb els vilatans perquè ens expliquessin, des de diverses perspectives, les problemàtiques que tenien. A partir d'aquí hem decidit fer vols de dron per tal de crear una topografia de la zona i així tenir un punt de partida, també s'ha fet una rasa al costat del riu per obtenir alguns paràmetres característics de la capa de terra superficial.
El nostre primer objectiu era tenir clar el problema que hem de resoldre. Ens hem adonat que els problemes anaven augmentant com més ens allunyàvem de la presa d'aigua i que eren molts més i més greus del que esperàvem.

Resultats

• Fer una topografia de la zona (fins ara inexistent) que serà de gran ajuda en el disseny i modelització dels canals i, també hem arribat a la conclusió que Capinota és una Ciutat construïda sobre terreny completament impermeable.
• Arribat a la conclusió que Capinota és una Ciutat construïda sobre terreny completament impermeable.

Perspectives de continuïtat

Acabada la primera fase del projecte podem dir que ja tenim una base sòlida per poder començar amb la fase 2.
La fase 2 es focalitzarà en lestudi de les dades de camp, avaluació dalternatives i elaboració del projecte final. Es preveu finalitzar aquesta fase al juny 2022.

Definició d'un projecte constructiu per solucionar els problemes relatius a la falta de sanejament i drenatge i a l’estabilització dels talussos exteriors a Las Colonias, Colombia. (2018-O020)

La comunitat de Las Colonias té una àrea d'unes 2.3 ha, 140 cases i 900 habitants aproximadament. És important remarcar que es tracta d'una comunitat de refugiats de la violència colombiana, fet que fa que els seus habitants siguin d'arreu del territori colombià i, per tant, de diferents tradicions i religions.
El projecte executat aquest any és la segona part de projecte de cooperació que va començar l'any anterior. La primera fase del projecte, incidia en el coneixement de les problemàtiques de la comunitat i en iniciar els contactes amb les entitats públiques responsables. En la segona fase, realitzada en la present convocatòria, s'ha seguit amb els contactes amb les entitats públiques per tal de vincular-les al projecte però més rellevant són les activitats relatives a la presa dades per al desenvolupament del projecte constructiu per a solucionar els problemes de falta de sanejament, drenatge i estabilitat de talussos.

Què s'ha fet?

• Presa de dades: topografia de la zona de Las Colonias, realització de cates per a l'estudio geotècnic del terreny.
• Comunicació: socialització del projecte al propis habitants de la comunitat.
• Reunions i cooperació amb les entitats públiques: Aguas y Aguas de Pereira, CARDER, DIGER, Parque Ukumarí

Resultats

• Dades de topografia reals i actualitzades de Las Colonias i dels talussos.
• Coneixement de les característiques del terreny
• Implicació de Aguas y Aguas i de LA CARDER, com a entitat ambiental, dins del projecte de sanejament, drenatge i estabilitat de talussos amb activitats de socialització ambiental a Las Colonias.

Perspectives de continuïtat

L'objectiu d'aquesta convocatòria és definir un projecte constructiu enfocat a solventar els problemes relatius a la falta de sanejament i drenatge i a l'estabilització dels talussos exteriors presents a Las Colonias. Donat que es troba vinculat a un TFM, el document tècnic serà executat en els pròxims mesos.
Per part de la ONG local, la Fundación Crisol, realitza un treball de manera permanent a Las Colonias. Hi treballen des de fa més de 10 anys i no només tenen el recolzament de la comunitat, sinó que està formant a membres d'aquesta per a que siguin ells mateixos els que treballin per a Las Colonias. A més, un dels canvis que s'ha notat respecte l'estada anterior, és el sentiment de la comunitat respecte els serveis que els manquen, ho veuen com una primera necessitat.

Captació d'aigües residuals i derivació cap a sistemes de sanejament, Pereira, Colombia. (2017-2022- U019)

Las Colonias es una comunitat que es troba a la ciutat colombiana de Pereira. Es tracta d'una ocupació de l'antiga via del tren, amb unes 2.3ha, 140 cases i 900 habitants provinents de diferents regions de Colòmbia.
La primera fase del projecte, realitzada en aquesta convocatòria, incideix en la captació d'aigües residuals i la seva evacuació cap als sistemes de sanejament existents i el drenatge de les aigües de pluja.

Què s'ha fet?

S'han realitzat diversos blocs d'activitats:

• Presa de dades: cadastre i ordenació urbanística, definició i caracterització dels serveis urbans existents i aixecament topogràfic aproximat.
• Comunicació: entrevistes a radio locals, conferències i debats a més de la socialització del projecte al propis habitants de la comunitat.
• Reunions i cooperació amb les entitats públiques: Aguas y Aguas de Pereira, CARDER, DIGER

Perspectives de continuïtat

La ONG local, la Fundación Crisol, realitza un treball de manera permanent a Las Colonias. Hi treballen des de fa més de 9 anys i no només tenen el recolzament de la comunitat, sinó que està formant a membres d'aquesta per a que siguin ells mateixos els que treballin per a Las Colonias. A més, durant l'estada s'han realitzat enquestes a la població, en la que ha quedat clar que un dels problemes que els habitants perceben és la manca de sanejament i drenatge urbà, a més de l'estabilització dels talussos.

Proyecto de abastecimiento y saneamiento de agua en la comunidad de Los Lotes, El Salvador. (2014)

Este proyecto se ha realizado a partir del proyecto de desarrollo de más alcance: "Organización de la sociedad civil para mayor incidencia en la construcción de políticas públicas de gestión integral del recurso hídrico, El Salvador" a través de Ingeniería Sin Fronteras y ACUA, Asociación comunitaria unida por el agua y la agricultura. Ésta última es la contraparte local para la región de La Libertad, la cual se encarga de la mayor parte de la ejecución del proyecto con la ayuda de su equipo técnico. Otro de los objetivos de ACUA es fortalecer a ASAPS, Asociación de sistemas de agua potable y saneamiento, apoyándose a los sistemas técnicos que la integran.

ASAPS nació para mejorar el funcionamiento de los sistemas de abastecimiento rurales, posibilitar su sostenibilidad y ser un interlocutor válido ante instituciones de gobierno. Actualmente está ayudando a un total de 14 comunidades rurales que necesitan una mejora en los sistemas. Los Lotes forma parte de una de las comunidades socias de ASAPS, con la diferencia que necesitan un sistema nuevo.

¿Qué se ha hecho?

Se trabajó con ASAPS y ACUA conjuntamente, realizando el trabajo a campo y en oficina, así como también realizando capacitaciones a las 14 comunidades rurales. La comunidad estudiada ya tendrá una formación básica para el mantenimiento y seguimiento del nuevo sistema de abastecimiento y saneamiento. También se ha seguido el "Plan director de abastecimiento y saneamiento de agua en zonas rurales del sur de La Libertad", estudio con visión integral de la problemática de los recursos hídricos, es decir, el abastecimiento de agua potable en cantidad y calidad suficiente, un saneamiento tanto de aguas grises como negras adecuado al entorno y la protección del recurso hídrico.

Proyecto piloto para la mejora en la gestión hídrica y en las técnicas de explotación de la plantación de cultivo de Bamako, Senegal. (2013)

La plantación actual tiene una extensión de 1,5 Ha, dividas en 40 parcelas, cada una responsabilidad de una mujer, que trabaja su espacio y participa en el colectivo aportando 5000 CFA anuales para gastos comunes (limpieza de pozos, compra de semillas, etc.).
La situación actual es realmente desalentadora, se observa una dejadez con una tendencia a convertirse en abandono a corto plazo. La frustración acumulada es tal, que muchas parcelas se han dejado abandonadas y muchas trabajadoras ni siquiera compran semillas. En julio de 2012, solo el 5% de la plantación estaba cultivada. Es evidente que si no se promueven cambios y se facilitan medios para el cultivo, a corto plazo la plantación caerá en un abandono definitivo, con todo lo que ello comporta.
Paralelamente, el hecho de que la plantación esté explotada por mujeres añade un plus simbólico y un mensaje al proyecto. Las mujeres son un colectivo discriminado en Senegal, nueve de cada diez niñas no están escolarizadas en el país, y sus funciones, sobre todo en zonas rurales se centran de manera casi total en labores domésticas. El hecho de potenciar una plantación de estas características sería premiar tanto al colectivo de mujeres que tuvo la valentía de dar un paso al frente, como al pueblo de Bamako, que ha defendido el proyecto.

Estudio de la dinámica fluvial, transporte de sedimentos y estabilidad del Río Blanco, provincia de Salta, Argentina. (2012)

El río objeto de estudio es el Rio Blanco, siendo este el principal canal de evacuación de las aguas de lluvia de la cuenca del mismo nombre. Esta situado en el noroeste de la provincia de Salta en Argentina. El Blanco muere en el Río Bermejo, a su paso por el Municipio San Ramón de la Nueva Orán, ciudad con más de sesenta mil habitantes.
La motivación principal para comenzar con el estudio del Rio Blanco fue el conocimiento de unos procesos erosivos muy acelerados que comenzaron durante los tres meses de lluvias del 2006 en el margen derecho a unos cinco kilómetros agua arriba de la desembocadura del río en el Bermejo y que desde entonces amenazan a los ocupantes de esas tierras.
Los ocupantes de esas tierras, un Pueblo Originario llamado Rio Blanco Banda Sur, “Iguopeigenda”, expresaron la necesidad de un estudio del río con tal de prever la dinámica del mismo y para diseñar unas defensas de la orilla afectada de acuerdo a las posibilidades reales de la comunidad.
A este efecto y después de consultar la literatura existente sobre la cuenca Blanco y el río del mismo nombre, se convino que era imprescindible un desplazamiento a la zona afectada con tal de efectuar la toma de datos que mas tarde se utilizaran en los cálculos hidráulicos. A ese efecto, en octubre del 2011 comenzó una estadía de dos meses en San Ramón de la Nueva Orán en los que se llevaron a cabo los trabajos de campo con tal de conocer la topografía de la zona afectada, la granulometría del lecho, la opinión de los habitantes de la zona y en general todo aquello que podría revelar información de interés para el presente estudio.

Objectivos

• Conseguir el asentamiento permanente de la comunidad en sus terrenos
• Estabilizar el río mediante una obra definitiva
• Aumentar la producción agrícola y mejorar condiciones de vida por disponibilidad de tiempo y recursos

¿Qué se ha hecho?

falta info

• Realización del estudio técnico
• Toma de datos de campo (topografía del canal, Datos GPS, encuestas etc.)
• Presentación de la propuesta y plan de trabajo a los beneficiarios
• Adecuación de la zona de trabajo: Crear accesos a la zona de obra desde la ruta que llega a la comunidad
• Acopio de materiales, tanto los disponibles en el lecho como los comprados
• Construcción de la infraestructura según el plan de obra
• Formación de un equipo con protocolo de actuación ante una alarma
• Realización de mantenimiento en cuanto sea necesario, tanto por el equipo formado como por personal contratado

Resultados

• Se estabilizan los márgenes del río, manteniendo constante el área de los terrenos de la comunidad
• La población de la comunidad dispone de más tiempo y recursos para solucionar otros problemas

Ruralitzacio i Protecció de la Riba a d'Iguopeigenda, Argentina. (2011)

La comunitat Iguopeigenda la componen 47 famílies camperoles que viuen a barris marginals d'Orán amb economia de subsistència del que cultiven a 5 km, un terreny molt erosionat en els últims anys.

Objectius

Oferir suport tècnic per a la protecció dels terrenys per l'erosió del Río Blanco i per a edificar un assentament humà en condicions mitjançant l'estudi del riu i el seu impacte i els condicionants per a la ruralització.

Què s'ha fet?

• Avaluació dels filtres potabilitzadors i presentació d'analítiques
• Reunions amb les autoritats sanitàries pel seguiment i ampliació dels projectes anteriors
• Obtenció d'informació topogràfica i socioeconòmica

Resultats

• Informe de situació i compromís local de monitoratge
• Recollida d'informació pels PFC i tesina, i creació d'una xarxa de col·laboradors
• Identificació del projecte d'extensió a altres comunitats

Perspectives de continuïtat

Entrega dels projectes constructius, capacitació i suport per a la construcció i extensio de la potabilització per filtres a altres comunitats.

Gestión del aigua pluvial de Figuig, Marruecos. (2011)

El centro de Figuig constituye el punto de convergencia de las aguas que provienen del gran valle aluvial del Oued Tisserfine al oeste y de la cadena montañosa que delimita la región al norte, Jbel El-Haïmeur, que causan inundaciones cuando se presentan fenómenos de lluvia de carácter torrencial.
Actualmente Figuig no dispone de red de pluviales por lo que parte del agua de la lluvia es evacuada por la red de aguas residuales y el resto escurre en superficie. La población se caracteriza por una topografía muy llana, con pendientes pequeñas y esta situación agrava la acumulación de agua en determinadas zonas de la población.
Las lluvias durante el año son poco frecuentes, pero cada año suele presentarse algún episodio particularmente fuerte que causa daños de diversa consideración en la ciudad. La falta de una planificación de la urbanización conjuntamente con la evacuación de las aguas pluviales, empeora las consecuencias de estas tormentas, que causan considerables daños tanto en estructuras y edificios existentes como en los grandes jardines de palmerales, de cuyos cultivos de dátiles depende económicamente gran parte de la población.
Los principales efectos de las inundaciones son:

• Colmatación de componentes por arrastre de sedimentos
• Contaminación del agua en las cuencas
• Suspensión de energía eléctrica, corte de caminos y de comunicaciones
• Rotura de tuberías expuestas en pasos de ríos y quebradas
• Derrumbamiento de casas
• Muerte de ganado
• Pérdidas agrícolas

Objectivos

• Análisis de la participación: los participantes en el proyecto son los habitantes de Figuig (afectados de las inundaciones) y la municipalidad de Figuig. Todos ellos son actores y beneficiarios del proyecto
• Mejora de la calidad de vida de las personas que habitan en Figuig
• Reducir el impacto de las inundaciones
• Presentación de la problemática existente
• Análisis de las alternativas

¿Qué se ha hecho?

• Realización del estudio técnico
• Toma de datos de campo que incluyen el análisis de la topografía, las infraestructuras y la composición de los suelos
• Redacción de projecto constructivo de la opción escogida: Construcción de una balsa
• Presentación de la propuesta a los beneficiarios
• Modelización de la capacidad hidráulica del puente sobre el río Kebir

Resultados

• Projecto constructivo de una balsa para el almacenaje del agua de avenidas
• Estudio de una solución técnica para el desbordamiento en el puente sobre el río Kebir

Proyecto de adecuación de la red de abastecimiento de la ciudad de Woldiya y desarrollo integral de la escuela Adengur, Etiopía. (2011)

L’escola Adengur és un dels 12 centres educatius dels que disposa la població de Woldiya, de 60.000 habitants. La situació actual del centre és precària, no només en l’àmbit de l’abastament d’aigua potable, sinó en l’estat general de les infraestructures disponibles.

Objectius

• Millorar les condicions per poder realitzar una educació de qualitat
• Ajudar a millorar els hàbits, en quant a consum d’aigua i gestió de residus
• Crear un sistema d’abastament d’aigua potable, i un sistema de sanejament i tractament de residus
• Rehabilitació i construcció de noves infraestructures

Què s'ha fet?

La contrapart ens va posar en contacte amb l’administració per aconseguir tota la informació necessària. Realització de múltiples visites a l’escola per conèixer les limitacions. Visita a les administra- cions responsables de l’aigua, l’educació i l’electricitat.

Resultats

Identificar totes les necessitats que tenen els actors implicats. Amb aquesta informació s’elaborarà un PFC amb l’objectiu de dotar el centre de les infraestructures bàsiques.

Perspectives de continuïtat

Un cop finalitzat el PFC, l’objectiu és buscar finançament per portar a terme totes les intervencions a l’escola.

Projecte hídricosanitari autosostenible a Tape Iguapeí, Argentina. (2004-2012)

Tape Iguapeí és una comunitat d'ètnia Guaraní que s'estén paral·lela al riu fronterer Tarija al llarg de 80 km, amb unes dificultats d'accés que passen per la necessitat de creuar a Bolívia abans d'accedir als terrenys que ocupa, des d'on va arribar l'epidèmia de còlera a l'Argentina als anys noranta.
L'any 2004 es va fer la identificació del projecte subratllant com a problemàtica principal la qualitat de l'aigua, i es va basar la resposta en la capacitat logística del grup de cooperants; amb això es decidí que es treballaria en un sistema de potabilització unifamiliar de filtració que no tallés el contacte de les famílies amb el riu. Un cop pensat el sistema i per acotar bé les dimensions d'aquest es va realitzar l'any 2006 una campanya d'enquestes al llarg de tota la comunitat, juntament amb una feina de sensibilització i difusió del sistema dissenyat a més d'implementar-ho a les escoles i els centres sanitaris. El 2007 es presentava el disseny definitiu com a projecte de final de carrera i en l'edició del 2008 un nou grup de cooperants va realitzar una campanya de construcció de 12 sistemes en famílies del nucli d'Algarrobito que va continuar al 2010.

Objectius

• Avaluar l'impacte del sistema
• Avaluar la satisfacció de les famílies beneficiàries i el grau d'ús del sistema
• Estudiar la continuïtat i l'extensió del projecte

Què s'ha fet?

Amb aquestes dades es va decidir que es treballaria en un sistema de potabilització unifamiliar de filtració que no tallés el contacte de les famílies amb el riu. Un cop pensat el sistema, i per acotar bé les dimensions d'aquest. L'any 2006 una campanya d'enquestes al llarg de tota la comunitat, juntament amb una feina de sensibilització i difusió del sistema dissenyat, a més d'implementar-ho a les escoles i centres sanitaris. En el 2007 es va presentar el disseny definitiu com a projecte de final de carrera, i en l'edició del 2008, un nou grup de cooperants va realitzar una campanya de construcció de 12 sistemes en famílies del nucli d'Algarrobito.
Altres activitats realitzades:

• Visita a les famílies beneficiàries
• Reunions amb els dirigents de la comunitat
• Reunions amb el director de l'escola

Resultats

• Dels dotze filtres instal·lats el 2008 a onze famílies i un al Centro Comunitario, set d'ells estan en funcionament i presenten unes característiques semblants a les de la construcció.

Perspectives de continuïtat

De la reunió amb el director de l'escola Media Luna en van sorgir idees de continuïtat referents a l'estat actual del pou de subministrament de l'edifici, així com de l'estat en sí de l'escola alberg on assisteixen uns 100 nens i nenes de la part sud de la comunitat.

Sanejament i abastament de la població d'Atahualpa a Ongota, Argentina. (2004-2006-2008-2010)

La població d'Ongota, situada en ple Amazones, no disposa d'abastament d'aigües ni clavegueram i utilitza les aigües directament del riu Tena, on també aboca directament les aigües brutes.
Els seus 200 habitants beuen aigua que està contaminada, perquè a uns 10 km aigües amunt es troba la ciutat de Tena, d'uns 27.000 habitants, que també hi aboca les aigües residuals sense tractament. La població pateix contínuament afeccions hídriques que condueixen a diferents tipus de diarrees agudes. D'altra banda, la població és totalment indígena i, habitualment, això fa que des dels serveis públics no se'ls atengui de la mateixa manera que a la població mestissa.
Pel que fa a la problemàtica, es destaquen de manera resumida cinc punts principals que reflecteixen la situació actual:

• L’aigua subministrada no compleix les condicions mínimes de potabilitat.
• Abastiment irregular tant en el temps com en l’espai amb llargs períodes de no funcionament.
• L’aigua no arriba a pressió suficient.
• No existeix un sistema de tractament per les aigües residuals, per la qual cosa el riu se’n veu afectat.
• No existeix una xarxa de drenatge d'aigües pluvials que provoca la inundació dels carrers.

Objectius

La finalitat és que tots els habitants puguin disposar d'aigua potable a casa seva, de manera ininterrompuda, i d'una evacuació sostenible de les aigües negres generades junt amb el control de les avingudes del riu causades per la pluja. Per això, es dissenyarà una nova xarxa d'abastament en què s'ampliarà la zona de captació, es protegiran les conduccions per evitar la gran quantitat de fallades de la xarxa actual i es crearà un nou dipòsit de regulació, juntament amb un procés de potabilització (a partir de la filtració i la cloració). També s'introduiran sistemes de regulació a cada casa per evitar la pèrdua de grans quantitats d'aigua per possibles distraccions i es proposarà una petita campanya de sensibilització adreçada als habitants. D'altra banda, es crearà tota una xarxa nova de sanejament amb una zona de tractament d'aigües de mínimes dimensions, com ara un reactor UASB, a causa de la falta d'espai disponible a la zona. En aquesta fase és necessari un primer contacte amb el cap de la població, per definir un pla d'acció i disseny tècnic, un cop feta la recollida de les dades necessàries. També es vol realitzar una primera aproximació, segons dades observacionals de la comunitat sobre costums i educació respecte a l'economia i l'ús que es fan dels recursos naturals, com a base per a futures actuacions. Per últim, es realitzarà un ordenament urbanístic i el disseny de la xarxa de drenatge d’aigües pluvials.

Què s'ha fet?

• Replantejament del projecte: durant una de les primeres visites a la comunitat, els representants indiquen que existeix una tercera possibilitat de font d’aigua no contemplada al projecte inicial; per aquest motiu es construeix un aforador triangular i es capacita un noi de la comunitat perquè realitzi les lectures de nivell i conèixer així durant un període llarg de temps quina és la capacitat d’aquesta nova possible captació.
• Aixecament de nivell del tram pel qual hauria de passar la canonada d’aquesta tercera captació fins al tanc previst en el projecte del Roger Raduà. Actualització de preus del projecte i adaptació del pressupost a les normes equatorianes, utilitzant el software de MunTena.
• Sensibilització a l’escola amb mares i canalla sobre el tractament de l’aigua i les restriccions d’ús de latrines i aigües superficials.
• Assemblees amb les dues comunitats per explicar detalladament el projecte i engegar la futura junta de l’aigua.
• Revisió del projecte de Puerto Napo, de l’Albert Herrero, sobretot en la part pressupostària, per readaptar els càlculs.

Resultats

El projectes desenvolupat a la població d'Ongota era molt ambiciós, però amb la suma de les intervencions realitzades en els diversos anys, i l'esforç de professors, alumnes i entitats, es van poder assolir la totalitat dels projectes plantejats, inclosa la seva construcció:

• Obtenció de dades de camp.
• Campanyes de sensibilització.
• Redacció dels projectes de subministrament i de les xarxes d'aigües residuals i pluvials.
• Construcció de les xarxes de subministrament, d'aigües residuals i pluvials.
• Construcció d'un aqüeducte per la captació d'aigua.

Perspectives de continuïtat

En aquest cas es van realitzar totes les intervencions valorades en aquesta comunitat

Estudio del sistema de basuras y abastecimiento de agua en Bocas de Satinga, Colombia. (2008)

La població de Bocas de Satinga (25000 habitants; 9000 hab. al nucli urbà) està situada a la costa colombiana de l'oceà pacífic, en una regió que ha estat força ignorada econòmicament per part del govern nacional. A satinga, la situació s'ha vist agreujada pel fet que, en els últims anys, el riu Patia ha anat erosionant un barri del poble, desplaçant a part de la població. Això ha fet que aquests habitants es trobin mancats de la majoria dels serveis bàsics.

Objectius

A partir de l'estudi de la situació sobre el terreny i tenint en compte la disponibilitat econòmica, es va decidir centrar la nostra actuació en tres objectius:

• Reconstrucció del sistema de passarel·les del barri de "La Isla" (zona afectada per les marees, en la que els carrers són passarel·les aixecades respecte a terra i on hi ha perill de caigudes perquè es troben en mal estat).
• Ampliació de la xarxa d'aigua potable al barri de "El Camino".
• Disseny d'un sistema de gestió de les escombraries (recollida i abocament).

Què s'ha fet?

Amb la intenció de poder fer els càlculs pel disseny de les infraestructures corresponents a cada objectiu, les tasques executades es van centrar en la topografia del terreny adequada a cada cas, realització d'enquestes per detectar els problemes existents i recopilació d'informació addicional.

Resultats

El treball topogràfic s'ha pogut realitzar correctament tot i les dificultats que implica el tipus de terreny. Les enquestes s'han completat amb la gran quantitat d'informació disponible a l'ajuntament i únicament manquen petits detalls.

Perspectives de continuïtat

Pel que fa a l'actual projecte, ens trobem en la fase de fer càlculs i la redacció d'aquest, per a buscar el finançament necessari entre l'alcaldia de Satinga i les organitzacions catalanes. Pel que fa a altres projectes a la localitat, la quantitat creixent de gent desplaçada pel riu fa que encara existeixin problemes d'abastament i sanejament d'aigua. Així mateix, el problema de les escombraries requerirà un seguiment i un programa educatiu i de conscienciació de la població.

Informe sobre la toma de agua de la ciudad de Tena en el Colonso, Ongota, Argentina. (2006)

Recuperación de la avenida 15 de Noviembre en Tena, Ecuador. (2006)

La ciutat de Tena es troba en la regió Oriental o Amazònica de l'Equador, un extens territori que es troba a l'altre costat dels Andes, en direcció a la conca amazònica. Tena és la capital del Napo, una de les 22 províncies del país. La població total de la ciutat de Tena és de 6.154 habitants, distribuïts en 44 comunitats. Es comptabilitzen 845 habitatges, encara que el 12,2% de la població no disposa d'habitatge propi, moltes de les existents, són d'una qualitat pèssima. Si considerem els materials de construcció, els serveis bàsics instal·lats el nivell d'amuntegament, el 35% presenta deficiències irrecuperables. Amb relació als serveis bàsics, el 36% de la població posseeix aigua potable (el 91% dels beneficiaris viuen a l'àrea urbana i el 15% a la zona rural), i el servei de clavegueram beneficia al 22% de la població (el 63% a la zona urbana 1 el 6% en les zones rurals). Moltes de les vies públiques encara resten per asfaltar i la majoria de les que hi estan es troben en mal estat degut a les càrregues i les condicions climatològiques a què se sotmeten.

Objectius

El projecte de regeneració de l'avinguda 15 de novembre pretén millorar la zona de la ciutat de Tena que més s'utilitza, tant en l'àmbit comercial turístic com lúdic. A continuació enumerem els objectius que ens marca la sol·licitud de col·laboració formulada per la Municipalitat:

• Millorar l'estat del ferm.
• Augmentar l'amplada de les voreres per a una major comoditat dels vianants i també per fomentar així la importància del turisme i el comerç.
• Canviar els serveis actuals com ara el proveïment, el clavegueram sanitari pluvial o la il·luminació, a més a més de cablejar subterràniament tots els serveis que actualment es distribueixen aèriament (electricitat, telefonia, televisió per cable).
• Crear un espal agradable des d'un punt de vista arquitectónic.

Què s'ha fet?

Recollida de dades necessàries per a poder realitzar a posteriori el projecte de regeneració a Catalunya i tornar a enviar-lo de nou. Els resultats obtinguts fins al moment són positius i les tasques de preparació del projecte avancen sense gaires complicacions, havent-se establert canals de comunicació via Internet que permetran completar la informació necessària. Un cop lliurat el projecte es pot veure modificat per tal d'adaptar-lo a la normativa vigent o davant decisions polítiques posteriors. Una vegada fet tot això, s'aprovarà i s'executarà.

Resultats

Recollida de dades per l'elaboració del projecte de regeneració de l'avinguda 15 de novembre

Estudio de saneamiento y abastecimiento de la población de Puerto Napo, Ecuador. (2006)

Puerto Napo és una petita població d'uns 700 habitants situada a la zona oriental de l'Equador, allà on es comença a estendre la selva amazònica. El Govern Municipal de Tena, la capital de la regió (allà anomenada Cantones) és l'administració local que s'encarrega de gestionar les actuacions en aquest territori. A la mateixa parròquia de Puerto Napo també hi ha una junta parroquial, però únicament té funcions de representació de la població. La població de Puerto Napo disposa d'un sistema de clavegueram i d'abastament d'aigua construït fa molts anys. Això fa que en l'actualitat aquest sistema presenti moltes diferències, que es tradueixen en una mala qualitat de l'aigua que arriba a les cases i en les inundacions que afecten la població en els nombrosos dies de pluja. Per tal de solucionar aquests problemes, el Govern Municipal de Tena va demanar la nostra col·laboració per la realització d'aquest projecte.

Objectius

L'objectiu del projecte és construir un nou sistema d'abastament per a Puerto Napo, consistent en un sistema de conducció des de la població de Tena, a un dipòsit d'emmagatzematge i una xarxa de distribució pel nucli urbà; un sistema de sanejament d'aigües residuals domèstiques format per una xarxa d'evacuació des del nucli fins al sistema de tractament, que consistirà en un reactor UASB situat als afores del poble; i un sistema d'evacuació de les aigües pluvials separat de les residuals domèstiques i que les vessarà al riu Napo. Aquesta obra es realitzarà tenint en compte les circumstàncies econòmiques i socials que envolten la població.

Què s'ha fet?

Durant l'estada a la zona s'ha recollit tota la informació necessària per a l'elaboració del projecte i s'ha estudiat el problema sobre el terreny, tant pel que fa als condicionaments purament constructius com a les opinions de la població sobre aquesta situació. S'ha fet un estudi topogràfic en profunditat que ens permetrà realitzar, amb les eines aquí disponibles, els càlculs necessaris per al correcte dimensionament de tots els elements d'aquesta xarxa d'abastament i sanejament. Aquesta és la tasca que estem desenvolupant actualment, de la que es derivarà la redacció d'un projecte que servirà com a punt de partida d'aquest procés.

Resultats

L'elaboració d'un projecte constructiu per a l'execució d'una xarxa d'abastament i sanejament per a la població de Puerto Napo.

Estudio de la recuperación paisajistica del Rio Tena a su paso por Tena, Ecuador. (2004)

Tena és la capital de Napo i té més de 20.000 habitants. El nivell econòmic dels habitants de la zona és baix, ja que hi ha poques oportunitats de feina. Actualment, però, amb el desenvolupament d'algunes infraestructures, com ara la millora de la via de comunicació principal amb Quito, s'obren noves possibilitats de millora de la província, en especial de Tena, la capital, de cara a potenciar el turisme ecològic, perquè la seva ubicació, geografia i ecosistemes el fan un entorn molt atractiu.

Objectius

Crear una zona d'esbarjo i de passeig al costat del riu, el que ells anomenen "malecón", que sigui especialment atractiu pel turisme i els mateixos habitants. La idea és aprofitar la riquesa dels paisatges, la fauna i la flora de cara a millorar la ciutat, així com augmentar l'activitat econòmica de la zona basant-se en l'ecoturisme o el turisme sostenible.

Què s'ha fet?

L'estada a Tena va permetre fer el reconeixement de la zona, identificar els interessos i les necessitats del municipi i definir més concretament el projecte. A més, es va haver de realitzar un aixecament topogràfic de la zona en qüestió, incloent-hi una batimetria en el riu, per a poder fer un estudi d'inundabilitat. D'altra banda, es va fer un esforç important per aconseguir recollir tota la informació necessària, com per exemple dades hidrològiques.

Resultats

La realització del projecte en qüestió, que consisteix en un passeig fluvial al costat del riu Tena, juntament amb els estudis d'inundabilitat associats. Està previst finalitzar el projecte en el mes d'abril de 2005.

Estudio del saneamiento y depósito de residuos sólidos de la población de Tena, Ecuador. 2002-2003

La ciudad de Tena se encuentra en el noroeste del país sudamericano de Ecuador. Es la capital de la provincia de Napo, en la región amazónica.
Existe una creciente preocupación de las autoridades de Tena por la contaminación de los ríos que bañan la ciudad.
La red de alcantarillado no llega a toda la ciudad y se vierte directamente al río sin ningún saneamiento. Tampoco hay un espacio proyectado para la ubicación de plantas futuras de saneamiento.

Objetivos

• Evaluar las causas de la contaminación
• Analizar las alternativas de solución
• Redactar un proyecto constructivo
• Reducir la contaminación de los ríos

¿Qué se ha hecho?

• Análisis de necesidades
• Toma de datos de campo
• Valoración de alternativas

Resultados

Se ha redactado el proyecto constructivo que incluye un plan general (completar la red de alcantarillado, solucionar filtraciones, mejorar la red separativa, revisar las políticas de gestión del agua, etc.), y una primera fase de construcción de colectores y de una planta de saneamiento como soluciones asequibles y prácticas en un primer momento

Perspectivas de continuidad

La realización de las obras descritas en el proyecto y la redacción e implantación del resto de recomendaciones expuestas en el plan general.

Estudio del abastecimiento y saneamiento de la población de Pto. Nariño en Amazonas, Colombia. (2000-2001)

Puerto Nariño es la cabecera municipal del municipio con el mismo nombre y pertenece al Departamento del Amazonas, el más septentrional de la República de Colombia. La cabecera municipal está localizada a orillas del río Amazonas, al oeste de la desembocadura del río Loretoyacú y fue fundado sobre un asentamiento indígena, habitado por colonos, convertido en un pueblo pintoresco, con trazado urbanístico regular. La toma de agua, se realiza aguas arriba de la cabecera municipal, en el río Loretoyacu mediante dos bombas centrífugas que funcionando alternativamente hasta el tanque principal de abastecimiento. A continuación del tanque, existen dos filtros actualmente fuera de servicio, lo que provoca que el agua resulte no potable. El agua de consumo es, en general, agua de lluvia, que se recoge en cada vivienda mediante albercas y que la Alcaldía distribuye según las necesidades. Aproximadamente el 90% de las viviendas de la población se encuentran conectadas a la red de abastecimiento. En toda la infraestructura existe un serio problema de mantenimiento y manejo con unos filtros fuera de servicio que provoca un servicio irregular de agua contaminada.
Existe una infraestructura de alcantarillado en la cabecera municipal de Puerto Nariño, esta abastece tan solo a una pequeña parte de la población y presenta serias deficiencias que originan importantes problemas sanitarios sobre la población. Aparte de este deficiente alcantarillado, coexisten en Puerto Nariño el uso de la letrina y el foso séptico en distinta proporción. Existen también, viviendas sin ningún tipo de sistema para el manejo de excretas, cuyos habitantes las vierten a las quebradas o bien, las entierran. El problema más grave del Alcantarillad, son los pozos ciegos que filtran las aguas negras a las dos quebradas principales de la cabecera municipal. La salida de aguas negras correspondiente al sistema de alcantarillado en funcionamiento, se realiza aguas abajo de Puerto Nariño, en el mismo río Loretoyacu y no existe ningún tipo de tratamiento de dichas aguas, que vierten directamente al río.

Objetivos

Para solucionar todos estos problemas, es imprescindible actuar en los siguientes puntos clave:

• Dotar a la red de un adecuado sistema de potabilización del agua
• Acondicionar la red de abastecimiento dando servicio a todas las viviendas y al Hospital, de manera continua
• Ampliar la red de alcantarillado a todas las viviendas de la cabecera municipal, así como al relleno sanitario para poder evacuar los lixiviados
• Acondicionar la red de alcantarillado, dando salida a los pozos ciegos y evitar las filtraciones a las Quebradas
• Tratar adecuadamente las aguas residuales y la salida de las mismas

¿Qué se ha hecho?

• Análisis de necesidades
• Toma de datos de campo
• Valoración de alternativas

Resultados

Se ha redactado el proyecto de ejecución de la adecuación de las redes de abastecimiento y saneamiento.

Perspectivas de continuidad

Es posible valorar la supervisión y financiación de las obras para asegurar unas condiciones mínimas de salubridad entre la población de Nariño.

Estudio del Saneamiento de la Población de Jalapa, Guatemala. (1995)

Esta misión tiene como objetivo principal la formulación del proyecto de saneamiento de Jalapa. Esta formulación será operada por UNCDF para poder financiar las obras que sean necesarias para el saneamiento de la ciudad.
La formulación del proyecto se apoya en un 100% por los términos de referencia propuestos por UNCDF y utilizará los datos recogidos en campo y por las respectivas instituciones y consultorías que han trabajado en la ciudad. Entre las principales están, UNCDF, UNDP, Alcaldía municipal de Jalapa, EDICO, INAA.
Se entiende como objetivo de esta misión la formulación del proyecto, su viabilidad y factibilidad, más no el diseño del mismo.